Crònica de la Tenda Roja BOLD a Girona

Cares conegudes, un ambient distès i somriures de complicitat... la Tenda Roja BOLD a Girona comptava amb la participació d'algunes dones que repetien experiència. En algun cas, aportant un nou part, en altres aportant la presència amorosa i atenta cap a les altres dones. Si una paraula hagués de resumir l'ambient a Girona seria "familiar".Es van anar desgranant els relats, un rere altre sense previsió de l'ordre, i s'intercalaven silencis dolços i emotius després de cada testimoni.

Els parts
Aquell part viscut dolçament, només amb la mare i el pare, la rebuda d'un segon fill amb serenor i confiança... quanta força en la suavitat de la dona! Després un part llarg, feixuc i dolorós, però amb final feliç i un bonic naixement, recolzat per un equip sanitari correcte i atent. Però l'endemà va arribar el moment de desànim, per l'esgotament de tot el treball, superat poc a poc per la força que es desvetlla a dins quan neixes com a mare.

I el llarg camí cap al naixement com a mare-dona-adulta, després de dos parts anteriors, gràcies a una tercera experiència viscuda des de molt endins, des del diàleg intern, des de les cartes escrites i enviades al fill per nèixer. Un relat que va ser llegit, talment un conte de les mil i una nits, amb senzillesa i grandesa.
L'emoció en la veu entretallada, també llegint un text preciós, del tercer naixement-part d'una estimada companya. En aquest ambient íntim i recollit, es pot parlar de dolor, amb el nus a la gola. Es pot parlar de felicitat i acompanyament només amb una frase senzilla i curta. Es pot descriure tanta intensitat en quatre paraules! També va ser ella qui va transformar la Tenda Roja BOLD en un grapat d'imatges que puguin recòrrer tot el món. Gràcies!

Embarassades
Comptàvem amb la presència de dues dones gestants. Rodones i boniques, també ens van compartir les seves vivències, i els seus desitjos per al dia del seu naixement com a mares.

Més endavant, la solitud, va tornar a ser present entre nosaltres. Aquesta sensació de no tenir ningú, de no poder compartir, de no trobar on deixar el patiment, els neguits... i també hi va haver espai per la felicitat. Reflexions com aquestes fan que pregui molta força la idea de fer Tendes Roges pertot arreu, per explicar a les altres dones que no estan tant soles, que poden tirar endavant i sentir recolzament molt a prop, que només cal que ens ho diguem...

Llevadores, mares i dones
Dues dones, amb passats i vivències diferents i semblants a la vegada. Totes dues compartint unes maternitats doloroses, que ja no cal plorar més, quan ja s'ha acceptat tot el viscut i encarant-se amb la maduresa de la vida amb serenor... des de la seva tasca professional, però, traspuant la passió per acompanyar a altres dones: La voluntat de dedicar energia a millorar l'experiència de moltes mares, i treballar per a millors parts i millors naixements.

Homes
A aquesta Tenda Roja BOLD vam fer una excepció: hi va participar un home. El motiu que justificava aquella participació: és llevador, i dedica el seu temps professional a acompanyar amorosament a les dones en els seus parts, tant hospitalaris com a casa. Va transmetre el respecte, la cura de les dones en aquest moment tan especial... i sobretot, donat que ja era la darrera intervenció del grup, va permetre que sorgís el tema de la participació dels nostres estimats companys de camí, a l'hora de parlar dels parts. De la importància de fer una "tenda blava" on ells també puguin explicar les seves vivències, o una tenda de colors per compartir, homes i dones les vivències de tots plegats. Aquest és un tema que ja va sorgir a l'anterior Tenda Roja, a mode de col·loqui al final de la celebració. Ara tocarà reflexionar, a veure quin podria ser un bon espai per a la participació de totes aquelles persones que viuen molt intensament el part, des de la banda que sigui...